sábado, 28 de febrero de 2009

Targeta gràfica

Una targeta gràfica, o de vídeo, és una targeta de circuit imprès encarregada de transformar els senyals elèctrics que arriben des del microprocessador en llenguatge màquina en informació comprensible i representable per pantalla.


Quin són els components d'una T.G

Controladora de vídeo:
  • Selecciona la part de la memòria de vídeo que s'ha de mostar a la pantalla.
  • Sincronitza els senyals d'escombratge a la pantalla amb la lectura de dades a la memòria de vídeo.
Memòria de vídeo (frame buffer):
  • Guarda tota la informació necessària per realitzar els calvuls que permeten generar gràfics 3D.
Processador gràfic:
  • Controla les E/S d'accés a la memòria.
  • Gestiona el moviment de líneas entre la RAM de vídeo i el RAMDAC...
Accelerador gràfic:
  • Millora la velocitat en la generació d'objectes 3D.
Conversor digital/analògic (RAMDAC):
  • Transforma la informació digital a analògica per ser enviada al monitor.


CONCEPTES:
  • Pixel: És la unitat mínima d'informació que pot ser generada. Tindrà un color generat per els 3 colors primaris RGB (vermell, verd i blau)
  • Resolució: És el nombre de pixels que es representant per pantalla.
  • Profunditat de color: És la quantitat de bits que utilitzem per representar un pixel.
  • Freqüència de refresc: És el nombre de vegades que el RAMDAC refresca novament la informació que es mostra per pantalla.


A nivell de programador, treballar amb una targeta gràfica és complicat. És per això que es van implementar interfícies per facilitar el treball. Les dues més importants són:
  • Direct3D: Desenvolupat per Microsoft l'any 1996, forma part de la llibreria DirectX. Només funciona sota el sistema operatiu Windows. És utilitzat per la majoria de videojocs comercialitzat per Windows.
  • OpenGL: creat per Silicon Graphics a principis dels anys 90; és gratuita, lliure i multiplataforma. És utilitzada principalment en aplicacions CAD, realitat virtual, simulació de vol i fins i tot en videojocs.



jueves, 26 de febrero de 2009

La BIOS

La BIOS (Basic Input-Output System -sistema bàsic d'entrada/sortida-) és un petit programa que controla una sèrie d'operacions bàsiques entre els diferents components dun ordinador i comproba el seu estat. Aquesta informació es guarda a la RAM de la CMOS (alimentada per la pila de la placa base).

Recordem que el primer que s'executa en un PC quan l'engeguem és el codi de la ROM BIOS, que executa el POST, per ferificar el contingut de la CMOS.

Hi han molts paràmetres que podem configurar a la BIOS com ara el BOOT priority. Per exedir el programa SETUP de la BIOS apretarem F2, F1, Esc, Supr, etc. tot de pendrà del model.

Memòria ROM

La memòria ROM és un tipus de memòria que encara que les deixis d'alimentar guarden la informació. Hi han 4 tipus.
  • ROM = Només es pot llegir (x vegades).
  • PROM = Es pot escriure només un cop (llegir x vegades).
  • EPROM = Es pot llegir x vegades, només es pot escriure una vegada fent servir llum ultravioleta.
  • EEPROM = Són las que nosaltres coneixem com Flash. Es poden llegir i escriure X vegades.

    *Totes aquestes memòries arriven a un punt on no es poden tornar a sobreescriure.
Podme trobar disc durs, pen drives, targetes de memòria, etc.

Memòria RAM

Les memòries RAM són un tipus de memoria que quan deixas d'alimentar-les perden tota la informació. Hi han dos grans tipus de memòria RAM, les SRAM i les DRAM.

- Les diferències entre la memòria SRAM i la DRAM són aquestes:

  • SRAM (Static random acces memory) = Més sofisticades tecnologicament, ja que per cada bit utilitzan 6 transistors.
  • És més cara, però més ràpida.

  • DRAM (Dinamic random acces memory) = Tecnologicament parlant són menys sofisticades, ja que per cada bit fan servir 1 transistors.
Les memòries SRAM són per exemple els registres del processador, la cache L1 i la L2. Com a característique podem dir que són memòries molt cares i no poden emmagatzemar gaire informació.

De les memòriess DRAM en farem dos subtipus més, les síncrones i les assíncrones.
  • Les assíncrones són més lentas, ja que s'ha d'anar reescrivint per tal de mantenir la informació i per no està lligat amb el rellotge del sistema. En són per exemple: DRam Regular, FPM i la EDO.
  • Les síncrones són les memòries que podem comprar i canviar. En són per exemple: SDRAM, DDR, DDRII, etc.

Procediment Montar un PC

Bé, ara que ja coneixem tots els components de l'ordinador, per què no en montem un? Si segiu els passos que us mostraré a continuació no tindreu cap dificultat.

El primer que em de tenir en compte és evitar espatllar qualsevol component a causa de l'electricitat estàtica. Per aconseguir descarregar-nos l'electricitat estàtica serà suficient tocar qualsevol material conductor, com ara un radiador.

Recordeu que podeu engrandir qualsevol de les imatges fent click sobre elles


PAS 1. Seleccionar la placa base i el microprocessador (i la resta de hardware):

Ens em d'asegurar que la placa base soporta el processador que volem utilitzar. Quan el comprem no ens consta res preguntar-li al venedor de la botiga.


PAS 2. Seleccionar la font d'alimentació:

Si quan comprem la torre no ens ve una font d'alimentació haurem de comprar-nos una. En principi amb una de 250W en farem prou.

PAS 3. Instalació de la placa base:

Mitjançant claus de fixació (aproximadament 9) instalarem la placa base en l'espai reservat per a ella en la caixa.


PAS 4. Instalació del microprocessador:

Aquest és el pas més "complicat" ja que ens podem carregar facilment el processador sino el col·loquem com cal.
La majoria de sockets són de tipus ZIF (Zero Insertion Force) que vol dir insersió sense força. Aquest tipus de socket tenen una palanca que si s'aixeca permet entrar i sortir els pins dels orificis del socket.

Doncs evidenment, el primer que farem serà aixecar la palanca. Llavors només caldrà possar el processador i baixar-la.

El processador té una petita senyal a la cantonada que ens indica la orientació amb la que l'hem de col·locar al socket. Aquesta senyal la farem coincidir amb la del socket.


PAS 5. Instalació del dissipador i el ventilador:

Ara col·locarem el dissipador sobre el processador i el ventilador sobre el dissipador, però avans de tot li possarem pasta tèrmica al processador.


La pasta tèrmica no serveix per engantxar, sinó que la seva feina es millorar la tansmissió de calor cap al dissipador.


El dissipador quedarà agafat al socket del processador com veiem a la imatge.
Tot seguit posem el ventilador sobre el dissipador i cullem bé els claus, ara només faltarà connectar el ventilador a la placa base, on possa "CPU FAN" (ventilador CPU).



PAS 6. Instalació de la memòria RAM:

Els mòduls de memòria RAM són veritablament molt senzills de col·locar. Haurem de tenir en compte si la placa base suporta DUAL CHANNEL, llavors recordem que haurem de possar cada mòdul en un canal diferent.


PAS 7. Instalació de la targeta gràfica, so i xarxa:

Bé, en el meu cas em veig obligat a possar una targeta gràfica, una de so i una de xarxa, perquè la placa base és bastant vella i no ho incorpora. Els slots seran de tipus AGP o PCI-E.
De totes maneres, us recomano que instaleu una targeta gràfica com Déu mana encara que en vingui una d'incorporada.

PAS 8. Instalació dispositius IDE o SATA:

Agafem el disc dur, la disquetera i el lector de CD/DVD i els col·loquem en las badies corresponents.
En el meu la placa base només atmet connexions IDE, per tant haurem de connectar el disc dur com a master posant-li el JUMPER on ens digui la imatge que porta el disc dur.
  1. Lector CD/DVD (slave)
  2. Disc dur (master)
  3. Connectem a la placa base


PAS 9. connexio d'altres elements:

S'han de connectar una sèrie d'elements a la placa base que venen amb la caxa. Per saber exactament com van col·locats només ens caldrà mirar-ho al manual de la placa base corresponent. Aquest elements són: botó engedada / reset, altaveus, leds (disc dur i engegat), normalment a la placa hi veurem el seu nom en englès.


Power switch, reset switch, power led, ide led i speaker (altaveu).
És molt intuitiu com ja veiem.

PAS 10. Instalació de la font d'alimentació:

Ara és el moment de connectar la font d'alimentació!


Primer posarem el connector de que alimentarà a la placa base i tot seguit la resta, com ara el disc dur.


FINALITZACIÓ:

L'última cosa que farem serà verificar que l'equip funciona correctament, de ser així ja podem disfrutar del nostres gran PC!

PC BOOT (windows)

  1. Power on: Engeguem el PC

  2. La font comprova que els voltatges siguin correctes i envia la senyal de PowerGood a la CPU dient-li així que tot esta correcte. Llavors la CPU comença a executar el codi que hi ha a la ROM BIOS

  3. El codi de la ROM BIOS executa el POST, un conjunt de proves de hardware que la BIOS realitza per tal de verificar que la informació que conté la memòria RAM de la CMOS coincideix amb el hardware present al computador. Si troba alguna incoherència et dona la opció d'entrar a la bios a rectificar-ho

  4. A continuació es comprova si el disc que hi ha és bootable, de ser així BOOT BIOS copia a la memòria RAM el Boot-MBR del MBR (master boot record) a memòria. S’executa el boot-MBR, que busca el primer sector de la partició activa i el boot sector per executar-lo. En altres paraules, comprova que es pugui inicialitzar el S.O, per tant existeix el boot.ini.

  5. Tot seguit s’executa NTLDR, el qual llegeix el boot.ini de la partició activa per llegir els sistemes operatius Windows llistats i mostrar en cas de ser necessari, un menú per escollir el Windows que volem carregar. A més també mostrarà un altre menú en cas d'haver perfils de hardware, esperant l’entrada per teclat de l'Usuari. Desprès d’això, el NTLDR porta el control de la carrega del Sistema Operatiu fins que es carrega el kernel mitjançant l'execució de NTDETECT.com en primer lloc, per detectar el nou hardware i, posteriorment carregar el kernel (Ntoskrnl.exe), per finalment iniciar els serveis configurats com a automàtics.

  6. Desprès el Kernel de Windows (ntoskrnl.exe) agafa el control del procés d’arrencada i carrega la HAL, el gestor de memòria, el gestor de processos, etc.

  7. Tot seguit el kernel carrega el I/O MANAGER: aquest carrega de tots els arxius dels drivers del sistema. Tornat on havíem deixat NTLDR que primer acaba la carrega dels drivers a continuació es munta una llista de prioritats dels drivers i els torns de carrega d'aquests.

  8. Després el kernel carrega l'arxiu win32k.sys, que es el subsistema gràfic necessari per poder interactuar amb l'usuari

  9. Finalment el kernel carrega el programa winlogon.exe, que s’encarregarà de la gestió dels usuaris i les seves sessions. A més carregar el procés LSASS.exe per demanar a l’usuari les seves dades

martes, 24 de febrero de 2009

Memòria Flash



Les memòries flash són dispositius d'emmagatzematge permanent. Són molt utilitzades ja que suporten rascades i la pols. Actualment les memòries flash són les USB 2.0 (480 Mb/s), en trobem des de pocs MB fins a 60 GB.

No han de ser estàndards perquè porten el lector i el suport junts (també n'hi han que no), tot i això són totes gairebé iguals, si més no el connector si que ho és.

Esquema:


Com és una memòria flash?

  1. Connector USB
  2. Dispositiu de control d'emmagatzematge massiu USB
  3. Punts de test
  4. Xip de memòria flash
  5. Vidre oscil·lador
  6. LED
  7. Interruptor de seguretat contra escriptura
  8. Espai disponible per un segon xip de memòria flash