sábado, 28 de febrero de 2009

Targeta gràfica

Una targeta gràfica, o de vídeo, és una targeta de circuit imprès encarregada de transformar els senyals elèctrics que arriben des del microprocessador en llenguatge màquina en informació comprensible i representable per pantalla.


Quin són els components d'una T.G

Controladora de vídeo:
  • Selecciona la part de la memòria de vídeo que s'ha de mostar a la pantalla.
  • Sincronitza els senyals d'escombratge a la pantalla amb la lectura de dades a la memòria de vídeo.
Memòria de vídeo (frame buffer):
  • Guarda tota la informació necessària per realitzar els calvuls que permeten generar gràfics 3D.
Processador gràfic:
  • Controla les E/S d'accés a la memòria.
  • Gestiona el moviment de líneas entre la RAM de vídeo i el RAMDAC...
Accelerador gràfic:
  • Millora la velocitat en la generació d'objectes 3D.
Conversor digital/analògic (RAMDAC):
  • Transforma la informació digital a analògica per ser enviada al monitor.


CONCEPTES:
  • Pixel: És la unitat mínima d'informació que pot ser generada. Tindrà un color generat per els 3 colors primaris RGB (vermell, verd i blau)
  • Resolució: És el nombre de pixels que es representant per pantalla.
  • Profunditat de color: És la quantitat de bits que utilitzem per representar un pixel.
  • Freqüència de refresc: És el nombre de vegades que el RAMDAC refresca novament la informació que es mostra per pantalla.


A nivell de programador, treballar amb una targeta gràfica és complicat. És per això que es van implementar interfícies per facilitar el treball. Les dues més importants són:
  • Direct3D: Desenvolupat per Microsoft l'any 1996, forma part de la llibreria DirectX. Només funciona sota el sistema operatiu Windows. És utilitzat per la majoria de videojocs comercialitzat per Windows.
  • OpenGL: creat per Silicon Graphics a principis dels anys 90; és gratuita, lliure i multiplataforma. És utilitzada principalment en aplicacions CAD, realitat virtual, simulació de vol i fins i tot en videojocs.



jueves, 26 de febrero de 2009

La BIOS

La BIOS (Basic Input-Output System -sistema bàsic d'entrada/sortida-) és un petit programa que controla una sèrie d'operacions bàsiques entre els diferents components dun ordinador i comproba el seu estat. Aquesta informació es guarda a la RAM de la CMOS (alimentada per la pila de la placa base).

Recordem que el primer que s'executa en un PC quan l'engeguem és el codi de la ROM BIOS, que executa el POST, per ferificar el contingut de la CMOS.

Hi han molts paràmetres que podem configurar a la BIOS com ara el BOOT priority. Per exedir el programa SETUP de la BIOS apretarem F2, F1, Esc, Supr, etc. tot de pendrà del model.

Memòria ROM

La memòria ROM és un tipus de memòria que encara que les deixis d'alimentar guarden la informació. Hi han 4 tipus.
  • ROM = Només es pot llegir (x vegades).
  • PROM = Es pot escriure només un cop (llegir x vegades).
  • EPROM = Es pot llegir x vegades, només es pot escriure una vegada fent servir llum ultravioleta.
  • EEPROM = Són las que nosaltres coneixem com Flash. Es poden llegir i escriure X vegades.

    *Totes aquestes memòries arriven a un punt on no es poden tornar a sobreescriure.
Podme trobar disc durs, pen drives, targetes de memòria, etc.

Memòria RAM

Les memòries RAM són un tipus de memoria que quan deixas d'alimentar-les perden tota la informació. Hi han dos grans tipus de memòria RAM, les SRAM i les DRAM.

- Les diferències entre la memòria SRAM i la DRAM són aquestes:

  • SRAM (Static random acces memory) = Més sofisticades tecnologicament, ja que per cada bit utilitzan 6 transistors.
  • És més cara, però més ràpida.

  • DRAM (Dinamic random acces memory) = Tecnologicament parlant són menys sofisticades, ja que per cada bit fan servir 1 transistors.
Les memòries SRAM són per exemple els registres del processador, la cache L1 i la L2. Com a característique podem dir que són memòries molt cares i no poden emmagatzemar gaire informació.

De les memòriess DRAM en farem dos subtipus més, les síncrones i les assíncrones.
  • Les assíncrones són més lentas, ja que s'ha d'anar reescrivint per tal de mantenir la informació i per no està lligat amb el rellotge del sistema. En són per exemple: DRam Regular, FPM i la EDO.
  • Les síncrones són les memòries que podem comprar i canviar. En són per exemple: SDRAM, DDR, DDRII, etc.

Procediment Montar un PC

Bé, ara que ja coneixem tots els components de l'ordinador, per què no en montem un? Si segiu els passos que us mostraré a continuació no tindreu cap dificultat.

El primer que em de tenir en compte és evitar espatllar qualsevol component a causa de l'electricitat estàtica. Per aconseguir descarregar-nos l'electricitat estàtica serà suficient tocar qualsevol material conductor, com ara un radiador.

Recordeu que podeu engrandir qualsevol de les imatges fent click sobre elles


PAS 1. Seleccionar la placa base i el microprocessador (i la resta de hardware):

Ens em d'asegurar que la placa base soporta el processador que volem utilitzar. Quan el comprem no ens consta res preguntar-li al venedor de la botiga.


PAS 2. Seleccionar la font d'alimentació:

Si quan comprem la torre no ens ve una font d'alimentació haurem de comprar-nos una. En principi amb una de 250W en farem prou.

PAS 3. Instalació de la placa base:

Mitjançant claus de fixació (aproximadament 9) instalarem la placa base en l'espai reservat per a ella en la caixa.


PAS 4. Instalació del microprocessador:

Aquest és el pas més "complicat" ja que ens podem carregar facilment el processador sino el col·loquem com cal.
La majoria de sockets són de tipus ZIF (Zero Insertion Force) que vol dir insersió sense força. Aquest tipus de socket tenen una palanca que si s'aixeca permet entrar i sortir els pins dels orificis del socket.

Doncs evidenment, el primer que farem serà aixecar la palanca. Llavors només caldrà possar el processador i baixar-la.

El processador té una petita senyal a la cantonada que ens indica la orientació amb la que l'hem de col·locar al socket. Aquesta senyal la farem coincidir amb la del socket.


PAS 5. Instalació del dissipador i el ventilador:

Ara col·locarem el dissipador sobre el processador i el ventilador sobre el dissipador, però avans de tot li possarem pasta tèrmica al processador.


La pasta tèrmica no serveix per engantxar, sinó que la seva feina es millorar la tansmissió de calor cap al dissipador.


El dissipador quedarà agafat al socket del processador com veiem a la imatge.
Tot seguit posem el ventilador sobre el dissipador i cullem bé els claus, ara només faltarà connectar el ventilador a la placa base, on possa "CPU FAN" (ventilador CPU).



PAS 6. Instalació de la memòria RAM:

Els mòduls de memòria RAM són veritablament molt senzills de col·locar. Haurem de tenir en compte si la placa base suporta DUAL CHANNEL, llavors recordem que haurem de possar cada mòdul en un canal diferent.


PAS 7. Instalació de la targeta gràfica, so i xarxa:

Bé, en el meu cas em veig obligat a possar una targeta gràfica, una de so i una de xarxa, perquè la placa base és bastant vella i no ho incorpora. Els slots seran de tipus AGP o PCI-E.
De totes maneres, us recomano que instaleu una targeta gràfica com Déu mana encara que en vingui una d'incorporada.

PAS 8. Instalació dispositius IDE o SATA:

Agafem el disc dur, la disquetera i el lector de CD/DVD i els col·loquem en las badies corresponents.
En el meu la placa base només atmet connexions IDE, per tant haurem de connectar el disc dur com a master posant-li el JUMPER on ens digui la imatge que porta el disc dur.
  1. Lector CD/DVD (slave)
  2. Disc dur (master)
  3. Connectem a la placa base


PAS 9. connexio d'altres elements:

S'han de connectar una sèrie d'elements a la placa base que venen amb la caxa. Per saber exactament com van col·locats només ens caldrà mirar-ho al manual de la placa base corresponent. Aquest elements són: botó engedada / reset, altaveus, leds (disc dur i engegat), normalment a la placa hi veurem el seu nom en englès.


Power switch, reset switch, power led, ide led i speaker (altaveu).
És molt intuitiu com ja veiem.

PAS 10. Instalació de la font d'alimentació:

Ara és el moment de connectar la font d'alimentació!


Primer posarem el connector de que alimentarà a la placa base i tot seguit la resta, com ara el disc dur.


FINALITZACIÓ:

L'última cosa que farem serà verificar que l'equip funciona correctament, de ser així ja podem disfrutar del nostres gran PC!

PC BOOT (windows)

  1. Power on: Engeguem el PC

  2. La font comprova que els voltatges siguin correctes i envia la senyal de PowerGood a la CPU dient-li així que tot esta correcte. Llavors la CPU comença a executar el codi que hi ha a la ROM BIOS

  3. El codi de la ROM BIOS executa el POST, un conjunt de proves de hardware que la BIOS realitza per tal de verificar que la informació que conté la memòria RAM de la CMOS coincideix amb el hardware present al computador. Si troba alguna incoherència et dona la opció d'entrar a la bios a rectificar-ho

  4. A continuació es comprova si el disc que hi ha és bootable, de ser així BOOT BIOS copia a la memòria RAM el Boot-MBR del MBR (master boot record) a memòria. S’executa el boot-MBR, que busca el primer sector de la partició activa i el boot sector per executar-lo. En altres paraules, comprova que es pugui inicialitzar el S.O, per tant existeix el boot.ini.

  5. Tot seguit s’executa NTLDR, el qual llegeix el boot.ini de la partició activa per llegir els sistemes operatius Windows llistats i mostrar en cas de ser necessari, un menú per escollir el Windows que volem carregar. A més també mostrarà un altre menú en cas d'haver perfils de hardware, esperant l’entrada per teclat de l'Usuari. Desprès d’això, el NTLDR porta el control de la carrega del Sistema Operatiu fins que es carrega el kernel mitjançant l'execució de NTDETECT.com en primer lloc, per detectar el nou hardware i, posteriorment carregar el kernel (Ntoskrnl.exe), per finalment iniciar els serveis configurats com a automàtics.

  6. Desprès el Kernel de Windows (ntoskrnl.exe) agafa el control del procés d’arrencada i carrega la HAL, el gestor de memòria, el gestor de processos, etc.

  7. Tot seguit el kernel carrega el I/O MANAGER: aquest carrega de tots els arxius dels drivers del sistema. Tornat on havíem deixat NTLDR que primer acaba la carrega dels drivers a continuació es munta una llista de prioritats dels drivers i els torns de carrega d'aquests.

  8. Després el kernel carrega l'arxiu win32k.sys, que es el subsistema gràfic necessari per poder interactuar amb l'usuari

  9. Finalment el kernel carrega el programa winlogon.exe, que s’encarregarà de la gestió dels usuaris i les seves sessions. A més carregar el procés LSASS.exe per demanar a l’usuari les seves dades

martes, 24 de febrero de 2009

Memòria Flash



Les memòries flash són dispositius d'emmagatzematge permanent. Són molt utilitzades ja que suporten rascades i la pols. Actualment les memòries flash són les USB 2.0 (480 Mb/s), en trobem des de pocs MB fins a 60 GB.

No han de ser estàndards perquè porten el lector i el suport junts (també n'hi han que no), tot i això són totes gairebé iguals, si més no el connector si que ho és.

Esquema:


Com és una memòria flash?

  1. Connector USB
  2. Dispositiu de control d'emmagatzematge massiu USB
  3. Punts de test
  4. Xip de memòria flash
  5. Vidre oscil·lador
  6. LED
  7. Interruptor de seguretat contra escriptura
  8. Espai disponible per un segon xip de memòria flash


CACHE

La memòria cache és una memòria molt ràpida però de poc espai. La seva finalitat és la de duplicar les dades que tenim a la RAM, ja que l'accés a cache sempre serà més ràpid. Quan s'accedeix per primera vegada a una dada, es fa una copia a la cache; els accessos següents es faran a la cache.

Anem a posar un exemple molt senzill per entendre-ho millor:
  1. El processador demana la instrucció actual a la memòria.
  2. La memòria RAM envia a L2 la instrucció demanada més les instruccions que s'executaran posteriorment.
  3. La L2 envia a L1 La instrucció demanda més les instruccions més pròximes que s'executaran posteriorment.
  4. El processador agafa de L1 les instruccions que ha d'executar de forma molt ràpida.
  5. Quan el processador no troba la instrucció a L1 s'envà a L2 i demana la instrucció corresponent.
  6. Torna a fer el pas 3 i 4 fins que el processador ja no troba la instrucció a L2.
  7. Quan no troba la instrucció a L2, torna al pas 2.
Encara ho veureu més clar amb el GIF animat que he preparat:
(feu click a la imatge)

Memòria Principal

La memòria principal és el lloc on es guarden els programes (instruccions) i les dades que està utilitzant el processador.






Memòria Secundària

La memòria secundària o auxiliar és un tipus d'emmagatzematge massiu permanent, o sigui, no volàtil, a diferència d'altres memòries com ara la RAM; però per altra banda poseeix major capacitat (en principi) que la memòria principal i és més lenta.


En aquesta imatge he separat els dispositius segons els seu tipus:


Magnètics:

És una tècnica que consisteix en l'aplicació de camps magnètics a certs materials capaços de reaccionar orientant-se en unes determinades posicions magnetitzades.

Òptics:

En els discos òptics la informació es graba de forma seqüèncial en una espiral que comença al centre del disc. A ḿes de la capacitat, aquests discos presenten ventatges com la fiabilitat, resistència a cops, brutícia i als efectes dels camps magnètics.

Elèctrics:

En el cas dels dispositius elèctrics, múltiples posicions de memòria són escrites o borrades en una mateixa operació mitjançant impulsos elèctrics.


En aquesta altre imatge els he separat segons si porten el lector incorporat o no:



Característiques de la memòria secundaria:
  • Capacitat d'emmagatzemament gran.
  • No perd la informació quan no rep alimentació.
  • Altes velocitats de transferència d'informació.

lunes, 23 de febrero de 2009

Disc dur


Un disc dur (Hard Disk) és un dispositiu d'emmagatzematge magnètic de gran capacitat i permanent. En el seu interior hi trobarem les dades necessàries pel funcionament del PC (el sistema operatiu i els programes), i amb els arxius i la informació que l’usuari hi guarda.

El disc dur incorpora suport i lector, això és el que ha comportat que hagi evolucionat tant des del primer que hi va haver, ja que mentres la controladora s'entengui amb l'interfície de la placa és indiferent el func

ionament intern (tots són semblants).

Ens hem de fixar en si un HD disc és més bo que un altre segons la seva controladora, que és l'encarregada de controlar els elements mecànics i adaptar les dades per que arribin a l'interfície. I en altres factors com la capacitat per exemple, o a la velocitat en que va.

Un disc d'ur està format per:

  • Plants on es guarden les dades: Són uns elements circulars de plàstic recoberts d'un material magnetitzable on es guarda la imformació.
  • Braç mecànic: Col·loca els capçals sobre els cilindres corresponents. En l'exemple de més a baix n'hi ha 4, tots es mouen a l'hora i en cadascún hi ha un transtuctor d'E/L
  • Capçals d'escriptura i lectura.
  • Un motor que fa girar els plats.
  • Un electroiman que mou els capçals
  • La controladora (interfície amb l'ordinador, memòria catxé...).









El braç mecànic:

Com podem veure en aquesta imatge, a diferència del CD/DVD i

a similitud amb els disquets (lectora/escriptora), en el disc dur el braç mecànic es mou de forma semicircular. Recordem que en els CD/DVD ho fa de a dalt a baix.


Divisió d'un disc dur:

  • Un disc dur està dividit en una sèrie de pistes i aquestes pistes agrupades en cilindres. Cada pista està dividida en un nombre de divisions (sectors). Els s ectors d'una pista són tots igual de tamany. A més, totes les pilstes tenen el mateix nombre de sectors. El sector es la zona on es guarda la imformació.
  • A una agrupació de cilindres consecutius se l'hi hen diu "parcició".
  • A una agrupació de sectors se l'hi hen diu "Cluster".



Procés de lectura/escriptura:

- Quan ordenem nosaltres o una aplicació que escrigui o llegeixi el disc dur, el sistema operatiu solicita que la controladora del disc dur mogui els capçals de lectura/escriptura fins a la taula de sistema d'arxius. Aquesta taula serveix per determinar en quina posició comença un arxiu en el disc o en quines parts del disc estan lliures per poder-hi escriure.

- Un cop sap on ha d'anar a llegir o escriure la imformació el disc dur comença un procés d'acceleració fins arribar a la velocitat de treball. Llavors, el braç mecànic col·loca els capçals en el cilindre i un impuls el·lèctric activa el capçal.

- El capçal comena a llegir / escriure la imformació. Per escriure es col·loca sobre un cilindre i es van emplenant les pistes del mateix cilindre. Això suposa únicament un impuls el·lèctric per activar el capçal corresponent a cada cara.

*Els moviments del braç (mecànic) relentitza motl el temps d'escriptura / lectura.

Característiques:

Un disc es pot dividir en moltes parcicions:
Les primàries permeten un sistema operatiu, com a màxim 4 primàries. Una primària es pot convertir a extesa i només hi pot haver una, però després aquesta permet parcicions lògiques. Una de les primàries ha de ser activa.
*Una partició és una divisió lògica del disc dur agrupant cilindres consecutius.

El MBR:
Són programes en codi màquina que serveixen per arrancar el disc dur. És lo primer que s'engega en un disc dur, va a la taula de particions i en busca l'activa, llavors li sedeix el control i el sistema d'arxius diu on estan els arxius d'arrencada, es carrega el S.O i tot seguit es carregen tots els discos que pot veure segons el seu format.

Tipos de disc dur (El que Canvia és la controladora):

IDE/ATA/PATA

· Més econòmic

· És la menys eficient
· És un estàndard a la placa amb 2 connectors i per cada connector dos discos (master i slave).
· No té connexió en calent (ho és un llapis USB p.ex)
· Només serveix per dispositius interns



SCSI (pronunciat "escasi")

· És més car
· Més eficient (molt professional)

· No és estàndard.
· 16 dispositius per connector
· Connexió en calent
· Podem trobar aquesta interfície en: DD, CD DVD, TMP, etc.



SATA (serial ATA)

· És menys car SCSI
· És eficient (professional)
· Serà un estàndard d'aquí poc

· Permet un dispositiu per connector
· Connexió en calent
· Podem trobar aquesta interfícien en: DD, CD DVD i dispositius externs.

domingo, 22 de febrero de 2009

La font d'alimentació

La font d'alimentació (energy supply) és el dispositiu que proporciona l'energia elèctrica a la resta dels dispositius de l'ordinador. Té dues funcions bàsiques: alimentació i ventilació.




Alimentació:
  1. Transformar (baixar voltatge): durant aquesta etapa la font d'alimentació genera una tensió baixa però alterna gracies a un transformador.
  2. Rectificar (corrent alterna a continua): A partir de la tensió baixa alterna de l'etapa anterior es genera una tensió del mateix voltatge però continua gràcies a uns díodes i uns condensadors.
  3. Estabilitzar: La tensió resultant de l'etapa anterior té un voltatge que ens interessa però presenta petites variacions de voltatge que no la fan apte encara per alimentar. Durant aquesta etapa s'eliminaran les pujades i baixades de tensió obtinguen així una corrent continua. El component que realitza aquesta operació es diu regulador.
Ventilació:

El ventilador de la font d'alimentació actua com extractor, agafa l'aire de dins i l'expulsa a fora.



Característiques de la font d'alimentació:

Hi han dos formats, com ens podem imaginar, l'AT i l'ATX. La diferència estroba en els tipus de connectors

Caixa

La caixa és el contenidor dels components que formen el PC i el que ens proporciona els seu aspecte exterior.

Característiques d'una caixa:

Botons:
  • Encesa/apagada
  • Reset
  • Turbo (actualment no s'hi troba) Fa uns 15 anys, les caixes tenien un botó de "turbo" que overclockejava el processador augmentant-li la corrent. L'usuari decidia quan activar-lo prement el botó. Mentre que el turbo actual(que Intel agregarà als Core i7 en un futur pròxim) serà automàtic, controlat per la procia CPU.
Leds:
  • Power
  • Hard Disc
Pantalla d'informació (no sempre):
  • Temperatura
  • Hora
  • Ventilació (control dels ventiladors)
Badies:
  • 3'5" -> Internes: disc dur, Externes: Lector de targes, adaptador USB...
  • 5'25" -> Externes: CD/DVD, Disc Durs extraibles...
Tipues de caixa:

El tipus de cada model serà AT o ATX segons la placa base que farem servir.
  • Sobre taula: Tenen forma horitzontal i estan pensats per situar el monitor a sobre.
  • Minitorre i torre: Tenen forma vertical, la diferència entre ambdos és el tamany. Una caixa tipus torre disposa de més badies per instal·lar dispositius. Hi haurien altres tipus com ara la torre servidor que disposa de moltissimes badies, la macro torre i la micro torre.
  • Berabone: És molt compacte i disopsa d'una sola badia per dispositius CD/DVD. Estan orientats al mercat domestic.
Ventilació:
  • Tipus de ventiladors: ventiladors i extractors
  • Posició de cada ventilador: Frontal, lateral, darrera i superior
Alimentació:

Aquí us deixo la imatge de la meva torre principal:

Com executa una instrucció el MP?


  1. La UC llegeix la instrucció corresponent de la memòria.
  2. La UC descomposa la instrucció: treu cadascuna de les parts del que està formada.
  3. La UC agafa de la memòria el valor dels operans i els col·loca en els registres interns.
  4. La UC ordena a UAL que faci l'operació.
  5. La UAL fa l'operació. Agafa els operants dels registres i col·loca el resultat en un altre registre informant a la UC que ja ha acabat.
  6. L'únitat de control (UC) agafa el resultat del registre i el col·loca a la posició de memòria corresponent.

He preparat un GIF animat perquè s'entenguin millor els conceptes (feu click a la imatge):

El Processador

El processador (Mp, microprocessador, CPU o UPC) és un xip que té un conjunt de transistors (milions) dintre d'una sola peça i integrats entre sí. Això és possible gràcies a l'escala d'integració.
El Processador s'encarrega de donar ordres i fer les operacions.


Els MP actuals segueixen el model de Von Neumann, els seus components principals són:
  • UC (unitat de control): És el component encarregar de donar ordres. Ex: Li diu a la memòria que li envii la informació.
  • UAL (unitat aritmeticològica): La UAL és l'encarregat de fer les operacions.
  • Registres: Són unes memòries molt petites. La seva funció és emmagatzemar les dades amb que treballen la i la UC.
  • Bus intern: En realitat és el bus més ràpid de tota la placa, però es diu que el més ràpid és el FSB(fontal site bus) ja que aquest només treballa amb el MP. S'encarrega de intercomunicar els altres components del processador.
Encapsolat:
El microprocessador va dins una carcassa que el protegeix i l'intercomunica amb la placa base a través de les pestanyes que té. Com es pot veure a la imatge, porta uns dissipadors que es calenta en comptes del processador i un ventilador a dalt per refredar-lo. Tot i que la millor manera de refrigerar seria mitjançant la refrigeració líquida.


El socket del processador:
El socket del processador no és res més que el lloc físic on connectarem el processador.






























Tipus Encapsulat Imatge encapsulat Imatge Socket Tipus socket
DIPDIP
PGAPGA
ZIP
SEC
ZIP

El xipset

En les primeres plaques base hi havia uns xips encarregats de gestionar les comunicacions entre els diferents components de l'ordinador. Amb els anys, gracies a les millores en microelectrònica, aquests xips s'han anat substituint per un sol xip. D'aquí bé el nom de CHIPSET (conjunt de xips en englès).

El xipset és l'element més important de la placa base. Les seves funcions són:
  1. Regular les comunicacions entre els dispositius: control de la memòria, control de l'interficie del teclat, control del rellotge del sistema, gestiona els canals DMA (accés directe a memòria), gestiona les interrupcions, controla els bussos del sistema i controla els ports de comunicació.
  2. Definir les característiques del sistema (defineix els dispositius que es poden connectar a la placa base).

Com ja he mencionat abans, el xipset està format per un conjunt de xips. Aquest xips són el northbridge i el southbridge.
  • El northbridge és el xip del xipset que s'encarrega de regular la informació entre els dispositius més ràpids
  • El southbridge entre els dispositius no tant ràpids.

Aquí us deixo un diagrama d'exemple (feu click sobre la imatge per veure-la amb més detall):

viernes, 30 de enero de 2009

Placa Base

La placa base, placa mare, targeta mare, mainboard, és una targeta de circuits integrats que serveix per connectar els diferents components de l'ordinador. Es dissenya bàsicament per duu a terme tasques importants com per exemple les següents:

  • Connexió física.
  • Administració, control i distribució d'energia elèctrica.
  • Comunicació de dades.
  • Temporització.
  • Sincronisme.
  • Control i monitoreig.

Elements de la placa base:
Imatge d'una placa base ATX amb dos sockets per CPU.


Imatge dels connectors externs duna placa base ATX.

  1. Ratolí/teclat
  2. Serial
  3. VGA
  4. Paral·lel
  5. USB
  6. RJ-45
  7. Connectors d'àudio (micro)
*Hi pot haver d'altres com ara RJ-11


Format de Placa:

Hi han varis formats de placa base, nosaltres ens quedarem amb els més actualitzats (abans AT, actualment ATX). La diferència està en la posició dels elements.











AT
ATX

On col·locarem la placa base? a la caixa!